La narrativa dels anys 70 i 80

La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa. Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius, als expositius, als instructius i als augmentatius.

Els 70 el van marcar la mort del dictador Francisco Franco, i el príncep Juan Carlos va pujar al poder. També hi va haver vagues obreres, una retirada progressiva del recolzament eclesiàstic...

Als 80 es va normalitzar la llei lingüística a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

En aquesta època anem a tractar a quatre escriptors:

  • Carme Riera
  • Jesús Montcada
  • Terenci Moix
  • Montserrat Roig

external image f2.jpg

Carme Riera
Carme Riera Guilera és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana, es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.
Va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Va passar la seva infància i adolescència a la seva ciutat natal, traslladant-se l'any 1965 a Barcelona per estudiar filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià el 1970 i de la qual és catedràtica (essent la seva especialitat la literatura del segle d'or espanyol i els tallers d'escriptura).



Te deix, amor, la mar com a penyora (1975)
Son un conjunt de contes vaig a resumir el primer. Una noia explica la història d’amor prohibida que va viure amb el seu professor quan tenia quinze anys. N’estaven molt l’un de l’altre però, tot i així, ell no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida al mestre, on li diu que està embarassada però molt malalta i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li diu que li deixa la mar com a penyora del seu amor.

external image 2088mar_penyorap.jpg
Jesús Montcada
Jesús Moncada i Estruga és un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (el Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament, és l'escenari de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre uns quants premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Quadern 1989 de la Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de la Crítica, el 1989 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.
Hi ha fet Novel·les, Relats curts i Traduccions.


external image jesus_moncada.jpg


Camí de sirga (1988,)
Publicada per primera vegada l’any 1988, amb Camí de sirga Jesús Moneada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important duna conca minera i d’un tràfic fluvial intens. Amb precisió històrica i amb un llenguatge viu, l’autor rememora la història dels últims cent anys d’un poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferents personatges.
Unànimement reconeguda per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga està considerada com una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània.


external image cami-de-sirga_jesus-moncada_libro-OMAG967.jpg


Terenci Moix
Gran escriptor i reconegut cinèfil, es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digues que va ser un somni (Premi Planeta 1986), amb més d'un milió d'exemplars, donant-li continuació en El son d'Alexandria (1988).
De formació autodidacta i anàrquica, després de publicar amb el pseudònim de Ray Sorell dos novel·les policíaques, Besaré el teu cadàver (1963) i Han matat a una rossa (1964), es va donar a conèixer com a narrador amb l'obra La torre dels vicis capitals (1968), que va començar a escriure en anglès durant el període que va viure a Londres en 1964.
La seua obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l'època franquista, l'educació religiosa i el sexe -ja que, segons compte, va estudiar en col·legis de capellans- i una incommensurable devoció a la història d'Egipte, embogint-se de ple en el món del cine.





No digas que fue un sueño
Novel·la d'amor, sobre fons històric, No digues que va ser un son arranca d'una situació d'intens dramatisme. Una dona egrègia plora el seu dol d'amor en una barca que remunta el Nil. És la reina Cleòpatra, que ha sigut abandonada pel seu amant, el romà Marco Antonio. En el cor es debaten tots els conflictes de l'amor i la passió, que culminaran amb noves trobades, encaminats a un destí fatal.
No digues que va ser un son és una novel·la sobre totes les fases de l'amor, emmarcada en un període històric apassionant: les raneres de l'Egipte amenaçat per l’ imperialisme de la totpoderosa Roma. Però és, sobretot, un intent de reivindicar la figura d'una de les dones més fascinants de la història: la reina Cleòpatra Sèptima.


external image 9788408028314-l.jpg


Montserrat Roig
Va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare,Tomàs Roig i Llop, fou metge i escriptor. Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctorar el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972-1973.
També és destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Aconsegueix gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com Retrats paral·lels. Una altra obra de gran ressò fou Els catalans als camps nazis(1977).



external image montserratroig_text.gif

Els catalans als camps nazis(1977)
Els catalans als camps nazis (1977) demostra que l'holocaust, el fenomen més terrible de la història contemporània, va afectar directament molts catalans i espanyols. L'obra extraordinària de Montserrat Roig constitueix un monument a la memòria heroica d'aquests homes i dones. A través de molts i molt diversos testimonis, l'autora traça el relat complet de l'odissea dels deportats catalans i ens permet de comprendre què volia dir sobreviure en el món espectral dels camps de mort i com, enmig de l'horror, alguns eren capaços encara de lluitar per la llibertat i per la dignitat. A més, completant el valor testimonial i historiogràfic del seu treball, Montserrat Roig aporta una extensa documentació, relativa sobretot al camp de Mauthausen, i ho il·lustra amb testimonis colpidors, incloent-hi la llista de tots els deportats catalans morts a Mauthausen i altres llistes complementàries

external image 2974492537_871af24257.jpg?v=0


WEbgrafia
http://images.google.es/images
http://ca.wikipedia.org/wiki

http://www.google.es/
http://www.youtube.com/


Sandra Llopis Arias 2ºBachillerato