Molt més de Manuel de Pedrolo
anys 60literatura anys 60
Manuel de Pedrolo página escriptor página escriptorbiografia manuel de pedrolomés de manuel de pedrolo
Maria Aurèlia Capmany pàgina escriptor


LITERATURA DELS ANYS 60.
EL RENÀIXER DELS 60,ÉPOCA DE TRANSICIÓ I DE CONFLUÈNCIA GENERACIONAL.

Si en castellà la renovació narrativa dels anys 60 s'inicia en 1962 amb Temps de silenci, de Luis Martín Santos, en català serà Terenci Moix (Barcelona, 1942) l'autor del canvi, amb dos novel·les de 1969: El dia que va morir Marilyn i Onades sobre una roca deser".
La dècada s'havia iniciat ja amb dos importants novel·les, dos títols de referència en la literatura catalana contemporània
: Bearn o la sala dels nets (1961), del mallorquí Llorenç Villalonga, nascut en 1897, i La plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda, nascuda a Barcelona en 1908.
Altres novel·listes clau de generacions anteriors es consoliden també en esta dècada, com és el cas de Manuel de Pedrolo (1918), Maria Aurèlia Capmany (1918) o Joan Perucho (1920).
Simultàniament, els anys 60 representen per a la literatura catalana -també amb retard respecte a la literatura en castellà- el desenrotllament del cridat realisme social en narrativa, amb autors com Estanislau Torres (1926), Ramon Folch i Camarasa (1926), Josep M. Espinàs (1927), Víctor Mora (1931) i Joaquim Carbó (1932).

D'altra banda, un segon grup d'autors exiliats tornen durant la dècada -altres ho havien fet ja en els anys 40-, gràcies a la incipient obertura política que es produïx i al creixent espai i reconeixement obtinguts per les lletres catalanes: Vicenç Riera Llorca (1903), Pere Calders (1912), Avel.li Artís-Gener (1912), etc.

Fins ací hem esmentat autors, a excepció de Villalonga, nascuts tots ells a Catalunya, però este és el període en què es produïx també un enjorn ressorgiment de la narrativa en les Illes Balears, amb noms tan destacats com Blai Bonet (1926), Baltasar Porcel (1937) i Gabriel Janer Manila (1940), a més del citat Llorenç Villalonga.

Cal tindre en compte com a factor decisiu en este ressorgir de la novel·la catalana en els anys 60 -nos referim a la novel·la en català-, paral·lel al procés polític, cultural i lingüístic favorable, la creació d'una infraestructura editorial sòlida, amb el naixement a principis de la dècada d'Edicions 62. També els premis com a ressort" i al·licient econòmic: En 1960 es crega el més emblemàtic fins a l'actualitat, el premi Sant Jordi de novel·la (a partir de premi Joanot Martorell, que existia des de 1948, el qual havia succeït al seu torn al premi Crexells, el més antic de les lletres catalanes, existent des de 1928). En tercer lloc ha de destacar-se la fundació, en 1961, d'Omniu"Cultural, entitat destinada a la promoció i la normalització del català, que compta amb 16.000 socis en l'actualitat".
Comença, perquè, en els 60, un procés d'avanç i creixement en la narrativa catalana que no cessarà fins a l'actualitat. En paraules d'Àlex Broch.



La literatura catalana entre 1960 i ara mateix ens situa en la complexitat i dinamisme d'un marc que recull les tensions, els debats i les transformacions d'una cultura escindida entre la lluita pel reconeixement social de la seva personalitat i un esforç per assolir la modernitat literària. (...)
És Així que la dècada dels seixanta esdevingué de cabdal importància en el ressorgiment de les lletres catalanes. Foren anys d'il.lusió i d'intensitat, i una cruïlla en el temps on es trobaren, en estadis diferents de contigüitat, els escriptors marcats per l'experiència de la Guerra Civil Espanyola i una nova generació que, a partir dels anys setanta, encarnà els valors de la renovació i el canvi en el marc de la literatura catalana contemporània.

MANUEL DE PEDROLO

external image 9788429762259.jpg

Pórtic
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. Ës un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conrea tots els gèneres literaris i col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la Dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

Premis

  • Joanot Martorell de novel·la (1954): Estrictament personal.
  • Joan Maragall de poesia (1954): Simplement sobre la terra.
  • Víctor Català de contes (1956): Crèdits humans.
  • Fastenrath (1957): Un de nosaltres.
  • Enric Martí de contes (1957): Negocis a Clay Town.
  • Joan Santamaria de teatre (1957): Cruma.
  • Roure-Torent de contes (1957): Set cordes.
  • Ixart d'assaig (1957): Cita de narradors.
  • Casal Català de París de poesia (1958): Nit de sang.
  • Teatre experimental de teatre (1958): Darrera versió, per ara.
  • Francesc Macià de novel·la (1959): Per què ha mort una noia.
  • Pinya Rosa de contes (1959): La missió i l'escamot.
  • Concepció Rabell de contes (1960): International Setting.
  • Ignasi Iglésies de teatre (1960): Homes i No.
  • Flor Natural Alguer de poesia (1961): He provat un gest amarg.
  • Copa Artística de narració (1962): Elements d'una desfeta.
  • Sant Jordi (1962): Balanç fins a la matinada.
  • Lletra d'Or (1966): Cendra per Martina.
  • Viola d'Or de poesia (1967): Arreu on valguin les paraules, els homes.
  • Prudenci Bertrana de novel·la (1968): Estats d'excepció.
  • Englantina de poesia (1970): Cent companys per a un company.
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1979).
  • Crítica Serra d'Or de narrativa (1990): Disset contes i una excepció.