logo.png
situació general -+Fototeca+Municipal+de+Reus,+Antoni+Martra_+Casal+Foment+ERC_+-+Postguerra+civil,+restes+del+refugi_+La+fila+%C3%A9s+de+presoners+republicans_.jpg




A finals del �5�segle XIX destaca el �7�Modernisme , amb autors com �9�Joan Maragall . Durant el �11�segle XX , es consolida el català com a llengua literària, tot i les condicions adverses durant les dictadures de �13�Primo de Rivera i �15�Franco . Autors com �17�Josep Carner , �19�Joan Salvat-Papasseit , �21�Carles Riba , �23�J.V. Foix , �25�Salvador Espriu , �27�Joan Oliver "Pere Quart" , �29�Josep Maria de Sagarra , �31�Josep Pla , �33�Mercè Rodoreda , �35�Llorenç Villalonga , �37�Pere Calders , �39�Gabriel Ferrater , �41�Manuel de Pedrolo , �43�Joan Brossa , �45�Jesús Moncada , �47�Quim Monzó , �49�Miquel Martí i Pol o �51�Miquel de Palol han estat alguns dels més reconeguts arreu, amb diferents edicions i traduccions a d'altres llengües. A principis del �53�segle XXI la producció de llibres en català és important tant en quantitat com en qualitat, com autors de la talla de �55�Julià de Jòdar , �57�Enric Sòria , �59�Jaume Cabré i �61�Feliu Formosa entre molts altres.


LA MODERNIDAD La guerra (1936-1939)

L'aixecament militar feixista de 1936 va ser derrotat a Catalunya el mateix 19 de juliol, el que va desencadenar un procés revolucionari paral.lel a la guerra civil espanyola de 1936-1939, que en el camp literari es va manifestar en una autèntica cultura de guerra: nacionalització dels teatres, biblioteques als fronts de batalla, edicions per als soldats ... El 1938 els exèrcits franquistes, amb l'ajuda del feixisme italià i el nazisme alemany, assetjar Catalunya, i el gener de 1939 queia Barcelona i, poc després, València. Amb la repressió i l'exili, es va tancar una etapa vigorosa de la literatura catalana.

El text del cartell diu: "Teatre de i per a la guerra". El teatre, com tota la literatura, va ser un mitjà per mantenir desperts la moral i el sentit artístic en una època d'urgències.

"La fam" (La fam) de Joan Oliver és una de les obres teatrals més importants que es van estrenar durant la guerra (1938). Joan Oliver (1899-1986), autor i traductor teatral, és també, amb el pseudònim de Pere Quart, un poeta molt considerat.


En l'entusiasme dels anys trenta, una mostra de solidaritat internacional va ser l'organització dels Jocs Olímpics populars de Barcelona, en contraposició als oficials de l'Alemanya nazi. Previstos per al juliol de 1936, molts atletes progressistes de tot el món van acudir a ells. En esclatar la guerra, es van convertir en els primers brigadistes internacionals.

En un moment d'excepció en plena guerra (1937), fruit de la confluència del govern autònom i de les associacions d'escriptors, va néixer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) com a organisme encarregat de la promoció de la vida literària. Logotip de la primera època de la ILC, de Josep Obiols.


Amb la caiguda de Barcelona, 300.000 persones van travessar la frontera camí de l'exili. Les personalitats més significatives de la cultura catalana van haver d'abandonar el país.


Sovint la cultura catalana ha hagut de exigir als intel.lectuals una actitud de compromís. Després de la derrota de 1939, i havent estat afusellat el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el 1940, es va formar un nou govern a l'exili el 1945-a la fotografia-, del qual van formar part, entre d'altres intel.lectuals, Pompeu Fabra i Josep Carner. Tots dos van morir a l'exili.


40.000 antifeixistes de 50 països van constituir les brigades internacionals, que van combatre en la guerra de 1936-1939. Molts d'ells van prendre d'aquesta manera un primer contacte amb la realitat catalana. Monument als voluntaris estrangers (1988), obra de l'escultor nord-americà Roy-Schifrin, en un barri de Barcelona.


"Homenatge a Catalunya" (1938) de George Orwell és una de les obres literàries que han donat testimoni internacionalment d'una etapa conflictiva del país.


LA MODERNITAT (LA RECUPERACIÓ) 1970-75

La recuperació de la presència literària a finals dels anys quaranta es va deure bàsicament a reedicions i edicions de bibliòfil d'antigues traduccions de Milton, Homer i Dante. Amb les restriccions de les primeres dècades de postguerra, la poesia va ser el primer gènere en recuperar-se, primer amb la plenitud de Carles Riba i J. V. Foix, ia partir dels anys seixanta amb el predomini de Joan Oliver (Pere Quart) i Salvador Espriu. Com en un reinici des dels orígens,

la difusió popular va arribar amb els nous joglars, els cantants de la Nova Cançó (nova cançó).

En una època especialment fosca i tancada, revistes com "Poesia" (1944-1945), "Ariel" (1946-1951) o "Dau al set" (1948-1956) van representar un rellançament cultural i artístic i un intent de tornar a connectar amb els corrents europees més avançades.

A Catalunya la literatura, el llibre, mai ha pogut ser una activitat separada de l'actuació col.lectiva, popular. El dia del llibre, el 23 d'abril, és una de les jornades viscudes amb més participació espontània i festiva.

Un dels fundadors de "Dau al set", el poeta i dramaturg Joan Brossa (1919-1998), va mantenir una actitud avantguardista i experimental, sempre vinculat a les arrels més populars. "Contes" (Contes), poema objecte (1986).

Pere Quart (1899-1986) va representar un punt de referència cívica i cultural, sobretot després de la mort de Carles Riba el 1959. A la fotografia, en un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol el 1978, els poetes Vicent Andrés Estellés, Pere Quart (amb barba), Francesc Vallverdú (darrere), Agustí Bartra i l'escriptora Anna Murià.


Josep Pla (1897-1981), amb seixanta anys d'activitat i cinquanta volums d'obra, ha deixat un sensual inventari de la terra i la gent de Catalunya i impressions dels seus viatges. A la foto, Pla a la Plaça Roja de Moscou, el 1969.


Salvador Espriu (1913-1985), iniciat en la narrativa en els anys trenta, es va revelar sobretot com a poeta i autor teatral, dos gèneres bàsics en la recuperació de la cultura catalana. Poeta metafísic i poeta civil, aquesta segona faceta és la que ho va fer més popular i en la qual va ser més traduït. Sovint se l'ha considerat el poeta nacional de Catalunya. Retrat d'Espriu davant de la casa Batlló, de Gaudí, i, a l'esquerra, la casa Amatller, que va ser la seu de la Institució de les Lletres Catalanes, des de l'abril de 1991 fins al febrer de 1997.

La Nova Cançó, vinculant poesia i música com en l'època dels trobadors, va ser transcendental per a la recuperació nacional catalana, a partir dels primers anys seixanta, perquè va fer possible, més que el teatre, actes multitudinaris de contingut reivindicatiu. Recital de Raimon, un dels seus intèrprets de major difusió internacional, al Teatre Romea el 1968.


La Nova Cançó va unificar els esforços d'artistes i intel.lectuals. En el disc "Cançons de la roda del temps" (Cançons de la roda del temps) de 1966 van confluir la música i la veu de Raimon, la poesia d'Espriu i la pintura de Joan Miró.

L'obra de Salvador Espriu ha estat divulgada per mitjà del llibre, la cançó, el teatre i el cinema. La pel lícula "Laia" (1971), amb Núria Espert, es basa en un relat d'Espriu de 1932.

Amb el llibre "Nosaltres els valencians" (Nosaltres els valencians, 1962) l'assagista, historiador i poeta Joan Fuster (1922-1992) com a detonant, els valencians es van sentir estimulats a un procés de recuperació dels signes de la seva identitat lingüístic-cultural . Fuster al portal de casa seva el 1970.

La literatura catalana, l'àmbit lingüístic es divideix entre dos estats, cadascun amb una llengua-l 'espanyol i el francès-amb més presència internacional i gran força demogràfica, procura no deixar d'aportar la seva veu en el camp internacional de les idees i la creativitat. Amb uns 8.000 títols publicats l'any, un 20% dels quals són traduccions d'altres llengües, la literatura catalana viu una nova etapa d'intent de consolidació davant els nous reptes socials i tecnològics.

La receptivitat davant les corrents mundials ha estat una constant i una necessitat per a la cultura catalana. Durant el congrés internacional de teatre de 1985, Barcelona va comptar amb la presència, entre altres, del premi Nobel nigerià Wole Soyinka i la companyia del director suec Ingmar Bergman.

Pere Calders (1912-1994) ja es va manifestar com un dels millors prosistes catalans de la postguerra, amb les narracions escrites a l'exili mexicà. A la seva tornada, una de les actuacions que ho van fer més popular entre el gran públic va ser l'estrena de "Antaviana" (1978) per part del grup Dagoll Dagom.


L'inici de la publicació el 1976, del diari "Avui", el primer en català des de la postguerra, va permetre disposar d'un primer instrument de normalització de la cultura escrita fora de l'àmbit estricte del llibre.

Amb "La plaça del diamant" (1962), Mercè Rodoreda (1909-1983) va escriure la novel catalana contemporània que ha assolit més traduccions. Amb un elaborat equilibri entre el llenguatge popular i el literari, i amb l'experiència de la guerra i l'exili, Rodoreda va expressar la veu dels que pateixen la història i, sovint, no la poden explicar.
Llorenç Villalonga (1897-1980) amb "Bearn" va fer la seva obra mestra, un cant a una societat que s'enfonsa perquè ha arribat al final. "Bearn" ofereix curioses similituds amb la posterior "El Guepard" de Lampedusa, que Villalonga traduiria al català.

Manuel de Pedrolo (1918-1990), amb més d'un centenar de llibres publicats, com a autor i traductor introduir en la literatura catalana les més modernes tendències. "Mecanoscrit del segon origen" (1974), de ciència ficció, es va convertir en un best seller de la moderna literatura catalana.

Xavier Benguerel (1905-1990), de rica producció literària, en la novel "Icària, Icària" (1974) va recrear el barri marítim de Barcelona, actual Vila Olímpica, on al segle XIX hi va haver un important nucli de seguidors de Cabet. El submarí Ictíneo (1864), ideat pel cabetià Narcís Monturiol, en un fotograma del film "Monturiol, el senyor del mar" (1992), de F. Bellmunt.
Activista cultural i polític, Avel · lí Artís-Gener (1912-2000), es va iniciar com a novel.lista a l'exili mexicà després de la guerra. "Paraules d'Opòton el Vell" (1968) narra el suposat "descobriment" de la península Ibèrica per part dels asteques a finals del segle XV.
Dramaturga i novel.lista, Maria-Aurèlia Capmany (1918-1991) va estar present en totes les iniciatives literàries catalanes des de la postguerra. El 1980 es va estrenar la versió teatral de la seva novel "Un lloc entre els morts" (Un lloc entre els morts, 1967), biografia apòcrifa d'un suposat poeta preromàntic. Amb una extensa obra periodística, Montserrat Roig (1946-1991) és autora d'una obra narrativa de gran ressò popular que converteix en ficció la història de la petita burgesia del barri barceloní de l'Eixample des de finals del segle XIX fins als anys 70 del segle XX .
Barrejant erudició i informacions fictícies, Joan Perucho (1920-2003) va elaborar la seva obra al voltant dels temes fantàstics o, com a "Les històries naturals" (1960), del vampirisme.

Des de la immediata postguerra, el poeta Jordi Sarsanedas (1924-2006) va desenvolupar una intensa activitat de reconstrucció cultural, a partir de la seva tasca en els cercles de l'Institut Francès de Barcelona i com a redactor en cap de "Serra d'Or", la més prestigiosa revista cultural catalana. Amb "Mites" (Mites), publicat el 1954 i amb diverses reedicions, es va revelar com un brillant narrador



089_maxi.jpg0131_maxi.jpg

0134_maxi.jpg0136_maxi.jpg

0135_maxi.jpg0133_maxi.jpg
0132_maxi.jpg
0137_maxi.jpg

Açí teniu les fotos de alguns dels autors moderniste de l'actualitat.
Monserrat roig(1946-1991),Jaume Cabré,Julià de Jodar i Toni Sala,Miquel de Palol. Enric Casassas. Narcís Comadira i Francesc Parcerisas.
Dramaturgos: Josep M. Benet i jornet, Sergi beibel i Jordi Gallelan.



corrandes de l'exili escrita per Joan Oliver.