NARRATIVA DE POSTGUERRA


L'any 1939, amb l'acabament de la Guerra Civil, la llengua i la cultura catalana, pertanyent al bàndol dels vençuts, intentaren ser esborrades i dominades; el primer pas per aconseguir aquesta fita fou la prohibició del us del català a nivell oficial, però també a nivell literari, és a dir, és prohibí a les editorials que publiquessin llibres en català. Molts dels intel·lectuals que ja havien iniciat llur obra, o els qui se sentien identificats amb la cultura catalana, es veien obligats a emprendre camí cap a França o Amèrica del Sud; altres emmudiren i ja no publicaven cap mes obra i, finalment, uns quants canviaven de llengua per poder publicar.
Entre els anys 1939 i 1946 es produeix l'etapa mes negra i desolada de la postguerra; es la situació mes adversa a la cultura. El panorama literari català es troba gairebé desèrtic, l'única cosa que manté en vida la narrativa son algunes obres publicades que es fan a l'exili, concretament a Mèxic o a Xile.
La represa de la narrativa catalana s'inicia sobretot gràcies a un fet històric mundial que afavoreix directament la nostra literatura, ens referim a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, l'any 1947, s'inicia el premi Joanet Martorell.
Així doncs, a partir d'aquesta represa que s'inicia als anys 1946-1947 comença la primera etapa de la postguerra, que exclou al final de la dècada dels 50.
Durant aquest període s'intenta la recuperació de la narrativa catalana, i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi.
Durant aquesta etapa alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra reprengueren la tasca; d'altra banda, apareixen tota una sèrie d'autors que inicien la seva obra a la postguerra, intentant una ruptura novel·la anterior.
Els narradors que van estudiar es van trobar amb unes situacions tan importants com negatives com per exemple la falta d'editorials, el regim franquista, la censura, la incapacitat de viure de la seva professió, etc... Tot en conjunt feien molt difícil la seva tasca.
La segona etapa de la postguerra s'inicia l'any 1960 gràcies a una seria de factors molt importants. En primer lloc, hi ha una major tolerància respecte a la nostra literatura perquè el regim, ja consolidat i segur, s'ho pot permetre; en segon lloc, una sèrie d'autors importantisims que ja havien començat a publicar abans de la guerra reprengueren la tasca, alguns d'ells a l'exili, i assoliren una gran qualitat novel·lística. En aquest mateix any va aparèixer el premi Sant Jordi.
Abans de la dècada dels 60, i mes concretament entre els anys 1970 i 1975, es produeix el final de la narrativa de postguerra. Aquest acabament ve donat a la aparició d'una nova generació d'escriptors, la dels 70, pels quals la Guerra Civil es un fet llunya.