Dibujo.jpg


La literatura del anys 70 i 80 es va empeçar després de la guerra civil amb la mort de Franco i va marcar una gran modernitat en las poesias de esta nova generació. Hi ha moltes poetes pero vaig a estudiar els mes imprtant com podem ser:

  • Miquel marti i Pol

  • Francesc Parcerisas

  • Gabriel Ferratel



Miquel Martí i Pol


MARTIIPOL2.jpg
Miquel Martí i Pol
Poeta i assagista català nascut a Roda de Ter el 1929.
Des dels dinou anys,afectat per una tuberculosi que el va obligar a reclourirse al llit durant un any, es va convertir en un lector infatigable, iniciant una brillant carrera poètica on se va consagrar com el més llegit poeta català.
La seva primera publicació, "Paraules al vent" el 1954, va ser seguida, entre d'altres, per "Quinze poemes" el 1966, "El poble" el 1971, "La fàbrica" el 1972, "La pell del violí" i "Amada Marta
"el 1979," Les clares paraules "el 1980 i" Un hivern plàcid "el 1994.
Va ser guardonat amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona (en Poesia i Traducció), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1991, la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts 1992, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura 1998 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1999. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Va morir el novembre de 2003 víctima d'una esclerosi múltiple
que patia des de 1970.



Obres:
    • Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor
    • Quinze poemes (1957)
    • El Poble (1966)
    • La fàbrica (1972)
    • Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio Carles Riba
    • Llibre dels sis sentits (1974)
    • La pell del violí (1974)
    • Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
    • L'arrel i l'escorça (1975)
    • El llarg viatge (1976), premio Lletra d'Or
    • Quadern de vacances (1976)
    • Amb vidres a la sang (1977)
    • Crònica del demà (1977)
    • Estimada Marta (1978), premio de la Crítica
    • Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), obra en prosa
    • Les clares paraules (1980)
    • L'àmbit de tots els àmbits (1981), premio Ciutat de Barcelona de poesía
    • Primer llibre de Bloomsbury (1982)
    • Autobiografía (1984)
    • Llibre d'absències (1985)
    • Bon profit! (1987)
    • Barcelona-Roda de Ter (1987), correspondencia con Joan Vinyoli
    • Els bells camins (1987), premio Salvador Espriu, premio Ciutat de Barcelona
    • Obertura Catalana (1988)
    • Defensa siciliana (1989)
    • Suite de Parlavà (1991), premio de la Crítica de la Poesía Catalana
    • Un hivern plàcid (1994), premio Cavall Verd de poesía
    • Llibre de les solituds (1997), premio de la Crítica-Serra d'Or de poesía
    • Els infants componen cançons (1997)
    • Cinc poemes de possibles variacions melangioses (1998)
    • Haikús en temps de guerra (2002)
    • Després de tot (2002), premio Laureà Melà
    • Alla dalt de la muntanya (2003) premio Borreguet

Poema: Hivern (Miquel Martí i Pol)

external image hivern.jpg

hu.jpg























Francesc Parcerisas



Poeta, traductor i crític literari uqe va naixer en Begues (Baix Llobregat) en 1944. Professor del departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat, entre altres, els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992) i Natura morta amb nens (2000). També com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any.

La crítica ha vist L'edat dfrancesc_parcerisas.jpg’or com a un dels llibres de poesia que més van marcar la seva època: “A L'edat d'or, Francesc Parcerisas aconsegueix d'escriure, d'una manera extraordinàriament remarcable , el que Dolors Oller anomena "una poesia de l'experiència de la quotidianeïtat". També s'ha d'esmentar la publicació de la seva obra poètica entre 1965 i 1983, Triomf del present (1991), que va guanyar el premi Lletra d'Or el 1992.
La poesia de Francesc

Parcerisas, els seus lectors ho saben bé, es mou seguint dos eixos temàtics principals: d'una banda, la reflexió que transcendeix els objectes quotidians i els petits fets de la vida de cada dia i, de l'altra, la recreació poètica dels universos literaris d'autors coneguts personalment o, la majoria de les vegades, traduïts. Vida i literatura, al capdavall, si és que ambdues coses són dissociables. (...) Probablement el secret de Parcerisas és la gran voluntat d'unitat i coherència interna que respira tota la seva obra, la qual no només no arriba a caure en el parany de la dispersió que li paren els seus abundosos referents intertextuals --vinguts la majoria de la seva tasca com a traductor i crític-- sinó que aconsegueix que el parany treballi per a ella i l'ajudi a unificar i contruir.


Els seus obres poètiques:


·
Vint poemes civils. Barcelona: Ariel, 1967.
· Escultures de mar. Barcelona: Escàlam, 1969.
· Homes que es banyen. Barcelona: Proa, 1970.
· Discurs sobre les matèries terrestres. Barcelona: Edicions 62, 1972.
· Granollers, fulla baixa. Barcelona: 1973.
· Latituds dels cavalls. Barcelona: Lumen, 1974.
· Dues suites. Barcelona: Edicions 62, 1976.
· L’edat d’or. Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
· Poemes (1969-1989). Eivissa: Caixa de Balears: Institut d’Estudis Eivissencs, 1989.
· Amulet verd. Màlaga: Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1991.
· Triomf del present: Obra poètica (1965-1983). Barcelona: Columna, 1991.
· Focs d’octubre. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
· Natura morta amb nens. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
· Dos dies més de sud. Barcelona: Quaderns Crema, 2006.




Poema de Francesc Parcerisas: Obra(L'edat d'or)

Títol: MATÍ AL BAR
Dibujohytrh.jpg

Gabriel Ferreter


gferrater.jpg
Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.

L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-72) sota el títol "De causis linguae", dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.

Obres poétiques:
  • Da nuces pueris. Barcelona: Óssa Menor, 1960 / Barcelona: Empúries, 1987 / Barcelona: Edicions 62, 1998.
  • Menja't una cama. Barcelona: J. Horta, 1962 / Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1997
  • Teoria dels cossos.Barcelona: Edicions 62, 1966 / Barcelona: Empúries, 1989.
  • Les dones i els dies. Barcelona: Edicions 62, 1968 / Barcelona: Edicions 62 - La Caixa, 1979.
  • Vers i prosa [Jordi Cornudella i Joan Ferraté (ed.)]. València: Tres i Quatre, 1988.


Comentaris d'obra

"Amb un cert afany de simplificació, dèiem recentment que, tot seguint el títol que Ferrater donà al volum que comprèn els tres llibres que publicà separadament i que amb correccions i afegits componen Les dones i els dies, hi ha dos temes que l'autor subratlla com a centrals dins la seva obra: el de l'experiència moral de les relacions entre els homes i les dones, en totes les seves formes —amistat, amor, erotisme...—, i el del pas del temps, que pot ser l'històric o el personal, i que, moltes vegades, resulten indestriables l'un del altre. Aquests temes han estat repetidament esmentats per Ferrater com els bàsics de la seva obra, i fins i tot en vers ho diu explícitament:

Precisant una mica més, direm que, en el primer cas, el tema s'estén a tota mena de relació moral entre els homes, sense distinció de sexes, i en el segon —el del pas del temps, que en Ferrater es caracteritza sempre com un pes feixuc que plana constantment sobre els homes— s'estén al de la seva negació, és a dir, als moments immòbils en què, en deturar-se, el temps deixa com un espai necessari per a l'aparició de la fugissera presència de la felicitat i la llibertat.

Caldria, ara, aprofundir en aquests temes, massa generals per tal de veure com els poemes de Ferrater els matisen i com, per sota d'ells, endevinem, més que altres temes, algunes de les tensions profundes i, potser, alguns dels elements inconscients que són a l'origen de tota la seva poesia.
Hem de recórrer, ineluctablement, als textos mateixos de Ferrater per intentar demostrar que, tanmateix, les nostres consideracions no es basen en una elucubració generalitzadora, més imaginativa que no pas real. I hem de recórrer a citacions moltes vegades repetides les quals demostren si més no, la constància en la lucidesa i la racionalitat dels plantejaments de Ferrater. Així, començant pel principi, citarem els versos inicials d'«In memoriam».

''Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
tot ple d'una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les fleurs du mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
(...) La vida
moral? S'hi acosta, però se'm fa ambigu.
Potser el terme millor és l'egoisme (...)''



Aquesta mena de confessió descobreix algunes de les preocupacions bàsiques de Ferrater: en primer lloc, per l'enfocament mateix del poema, el record, que més endavant retrobarem. Després, com una constatació, el precoç descobriment de la poesia. I ja, entrant en els termes de la poesia, la vida moral i l'egoisme, que és tant com dir la vivència personal de les coses i el món, des de la llunyania d'un cert distanciament moral, tema de tot el poema i de bona part de la poesia de Ferrater.
Com a poema inicial del primer llibre del poeta, «In memoriam» és, doncs, tot un manifest, de plantejaments molt clars. Diríem que gairebé no cal recórrer als fragments de la poètica que conté l'edició original de Da nuces pueris. Només que hi afegíssim el to narratiu del poema, hauríem trobat una part de les claus que ens faran comprendre la resta d'aquesta obra.
Tornem, però, al fragment esmentat. Hi ha, al primer vers l'esclatada de la guerra com a punt de partida, és a dir, la constatació d'un fet històric important com un trencament o, millor, com el començament d'una etapa diferent en la vida de l'autor i al qual la resta del poema farà referència constant. Però immediatament vénen els versos —que en la nostra citació acaben amb el mot «egoisme»—, en els quals el poeta no solament opera un distanciament respecte a la guerra, sinó que adopta una actitud escèptica o despectiva, que tracta de definir, però que sobretot, al moment d'escriure —més de vint-i-cinc anys després—, encara jutja més important. Voluntàriament o no, Ferrater, amb aquesta actitud, provoca un altre distanciament, ara, amb aquells poetes de la seva generació, i d'altres de més grans o més joves, per a la majoria dels quals —en plena explosió d'una certa poesia social o de realisme històric— la guerra i les seves conseqüències són el centre de llurs preocupacions."
Un poema famoso es el 'Cançó del gosar poder'








Comentari de text:


COMENTARI D'UN POEMA D'ESTIMADA MARTA (Miquel Martí i Pol)
La darrera i més important part del llibre, Estimada Marta, tracta sobre el poeta i una dona imaginada per ell, la Marta. Aquesta és com la noia perfecta ja que en ella conflueixen totes les qualitats però que es distingeix entre la resta de les dones.

L'última part de l'obra és caracteritza pel desig i l'amor que esclata entre els dos amants amb nombroses escenes eròtiques i passionals. És podria dividir en tres parts: una primera, quan els amants comencen a construir el seu niu d'amor, una segona, quan els amants és troben en ple acte d'amor i passió, i una tercera, quan els amants és relaxen després del clímax.

El poema que jo comento pertany a la primera fase, i, encara que pertany a la primera part, està ple d'elements eròtics.

III
Marta, per tu i per mi no hi ha records
I no hi ha densitat ni moment.
Tenim, però, memòria de tot
I en estimar-nos ablanim deserts.
L'aigua i la nit ens donen aixopluc
I amb fils de llum teixeixen el mirall
Per on la lluna clara del desig
S'enfila i creix i ateny la plenitud.
Som rics de l'íntim saber de tothom
I convertim el goig incipient
En un plaer magnífic i total.
Damunt no-res bastim un poderós
Castell de somnis, que suscita focs
I empeny la saba i desvetlla el verd
Encís de l'ombra. Marta, tot és pur
I els joncs esmolen aquest riu de tu
Que ve de lluny i que m'amara tot.

Aquest poema tracta sobre l'amor i el desig que senten el poeta i la seva noia imaginaria, la Marta.
Als dos primers versos diu que no tenen res material per recordar el seu amor ja que ella es imaginaria: “per tu i per mi no hi ha records”.
Als dos següents versos diu que el seu amor pot amb tot, que no necessiten res més que recordar el seu amor.
Com diu als quatre següents versos, no necessiten refugi pel seu amor, tan sols els basta amb el camp ras per construir el seu niu d'amor i elevar el seu desig fins “la plenitud”.

Ells dos, Marta i Martí, són savis en l'amor i saben despertar el més grans dels plaers: “convertim el goig incipient / en un plaer magnífic i total.”
“Damunt no-res” aixequen el seu mon de somnis que “suscita focs”, es a dir, desig, i alegria.
Als últims tres versos diu que “tot és pur” però que el desig aviva a la Marta (“aquest riu de tu” representa la Marta”) i així “m'amara tot”. Es a dir, que la Marta encén el desig al poeta ja que és ella qui l'amara a ell.



Webgrafía y Enllaços de interés:

http://lletra.uoc.edu/es
http://amediavoz.com/martiiPol.htm
http://www.escriptors.com/autors/parcerisasf/pagina.php?id_sec=293
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/parceris.htm
http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/francesc_parcerisas/bibliografia/obra_propia.php
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol/poemes.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol
http://www.youtube.com/




Realizat per Borja Yu Blanco alumne de 2º de Bachiller en el centro I.E.S. Federica Montseny(burjassot)